Aquest és un vídeo en que s'expliquen les parts més importants que formen el sentit de l'oïda. 

Presentació del nostre blog

Estimat lector, som un grup de faig (es una assignatura on t’ensenyen tècniques per a resoldre problemes del dia a dia) de la Salle Mollerussa. Dins del nostre curs som el grup 17.

Els components del grup són:

·         Alex Blasco

·         Marc Tortajada

·         Laura Villaró

·         Julia Tortosa

·         Pau Taylor

·         Jordi Tutusaus

El nostre treball consisteix en difondre la lectoescriptura dels cecs i la comunicació dels sordomuds, ja hi ha una desconeixença general d’aquests conceptes.

Aquí hi podeu trobar diferent informacions i altres recursos que us poden servir per entendre millor els temes.

 

CECS

DESCRIPCIÓ:

Els cecs són aquelles persones amb privació del sentit de la vista.

Només al voltant del 10% de les persones considerades legalment 
com a cegues ho són totalment, l’altre 90% te deficiència visual.

Un deficient visual és una persona amb una visió que no arriba (malgrat les correccions òptiques adients) al 100% de resta visual.

La resta visual la formen dos paràmetres de definició visual:

 ___L'agudesa visual: és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les de minvant grandària.

___  El camp visual: és l'angle que l'ull veu, corresponent 90º a cada ull. El camp es redueix de diferents maneres: “tancant-se" pels costats, de forma aleatòria o a causa de taques que es formen a l'ull.

 

DESCRIPCIÓ DE L’ÒRGAN DE LA VISTA

El sentit de la vista es troba als ulls, uns òrgans molt complexos i especialitzats, encarregats de rebre els estímuls lluminosos.
L'ull està format pels elements següents:


----El globus ocular. És una esfera en que les seves parets estan constituïdes per tres capes diferents:

                       -L'escleròtica

                       -La coroide

                       -La retina

Hi ha dues substàncies més o menys líquides que omplen el globus ocular
i que donen la forma a l'ull:

                       -L'humor aquós: situat entre la còrnia i el cristal·lí.

                       -L'humor vitri: localitzat entre el cristal·lí i la retina.

----Els òrgans annexos. Són els que protegeixen l'ull i els que li permeten que es mogui.
Els constitueixen:

                       -Les celles


                       -Les parpelles


                       -Les pestanyes


                       -L'aparell lacrimal


                       -Els músculs de l'ull

CAUSES DE LA CEGUESA

Dins de les causes de la ceguesa estan els defectes genètics que serveixen com a referència per causar ceguesa:

Ø  Les persones amb albinisme usualment pateixen de deteriorament a la vista estès al grau de ceguesa parcial (pocs presenten ceguesa total).

Ø  Amaurosi congènita de Leber pot causar ceguesa total o gran pèrdua de visió des del naixement o la infantesa.

                      

Ø  Aniridia. Falta congènita de l'iris de l'ull.

Ø  Alguns descobriments actuals, en el genoma humà s'han identificat altres causes genètiques de baixa visió o ceguesa. Trobant-se entre elles la síndrome de Bardet-Biedl.

Ø  Els accidents també tenen un índex considerable especialment en els menors de 30 anys, fan perdre la vista generalment en un dels ulls. Persones amb danys al lòbul occipital, tot i tenir intactes els ulls i nervis òptics, patiran de ceguesa parcial o total.

Ø  Alguns químics com el metanol, trobat en l'alcohol etílic, freqüent en begudes alcohòliques adulterades.

Ø  La malnutrició especialment l'anèmia costat d'altres malalties són les causants principals de la ceguesa.

El funcionament de l’ull

1. La llum penetra en l'ull per la còrnia que convexa desviant els raigs lluminosos cap a un únic punt.


2. La pupil·la és una obertura que permet controlar la quantitat de llum que entra a l'ull, procés determinat per un disc format per fibres musculars, l'iris.


3. Els raigs lluminosos reflectits pels objectes travessen la còrnia i l'humor aquós i arriben al cristal·lí, que acomoda l'ull.

 El cristal·lí es bomba per enfocar les imatges dels objectes propers i s'aplana per als llunyans. 


4. La imatge formada a la retina és captada pels fotoreceptors, que la converteixen en impulsos nerviosos que el nervi òptic condueix fins a l'escorça cerebral. Allà s'interpreta la imatge.

La nostra visió s'anomena binocular perquè és el resultat de l'enfocament dels dos ulls alhora. Permet reconèixer:
                     -La distància
                     -La longitud 
                     -La profunditat 
                     -L'amplada 
                     -La posició dels objectes en l'espai.

MALALTIES DE LA VISTA

Tota malaltia té seva forma de manifestar-se. A continuació hi ha les més freqüents i els seus símptomes:

Ø Catarata: opacitat del cristal·lí de l'ull que impedeix el pas dels raigs lluminosos i condueix a la ceguesa. 

Ø Glaucoma: consisteix l'augment de la pressió intraocular que atròfia de la papil·la òptica i ceguesa.

Ø Degeneració macular: pèrdua progressiva adquirida o hereditària. A causa d'una taca groga a la retina , que inclou la fòvea i que conté gran quantitat de cons per a la percepció dels colors.

Ø Opacitat corneal: impediment del pas de la llum per la còrnia.

Ø Tracoma: conjuntivitis granulosa i contagiosa, que arriba a causar la ceguesa.

Ø Retinopatia diabètica: afecció de la retina per problemes diabètics.

Ø Ceguesa cortical: a causa d'una lesio cerebral.

SISTEMES D’ESCRIPTURA

-El sistema més conegut per a cecs és el Braille.

-El Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues.

-Louis Braille va ser l'inventor del Braille a mitjans del segle XIX.

-Cada caixetí Braille consta de sis punts en un rectangle de tres files i dues columnes. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació.

TÈCNIQUES D’ADAPTACIÓ I D’AJUDA PER ALS CECS

Per a la mobilitat

--- Eines com ara el bastó blanc amb la punta vermella s'utilitzen per millorar la mobilitat. 
La persona cega li dóna un moviment baix d'escombrat per així detectar els obstacles.

--- Un cec és conduït pel seu gos pigall.
 Un gos pigall és un gos ensinistrat per guiar persones cegues, per ajudar-les en les feines de la llar o detectar obstacles.

Mètodes electrònics 

---Es un aparell que serveixen per poder determinar els colors.
Aquests aparells es connecten a uns audiòfons i la persona cega llavors pot escoltar amb veu humana la identificació del color. 


---També hi ha un aparell que associaria els colors a música. 
La tonalitat seria indicada per la nota musical i el color per l'instrument.

S'ha treballat en nens i adolescents. 



Mètode per tacte

Existeix un sistema d’identificació semblant al Braille. Permet que una persona cega identifiqui una flor amb els seus colors.

 Identifica el color pels colors bàsics (groc: una línia recta, vermell: una línia en zig-zag, blau: una línia ondulada), o en la seva combinació i per tonalitats (per exemple clar seria una rodona, fosc seria un punt). 

SORDMUTS

DESCRIPCIÓ:

-Els sordmuts són aquells que no han desenvolupat la capacitat de parlar ni escoltar a causa d’un problema auditiu, aquest problema s'anomena sordesa.

- La cofosi és la condició de la persona privada del sentit de l'oïda, una disminució en la capacitat de comprendre els sons. Aquesta afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guarible amb tractament mèdic o no. Les persones amb problemes de sordesa tenen dificultats especials per percebre i comprendre la informació i per desenvolupar unes habilitats socials de tipus comunicatiu.

-La malaltia és transmet de pares a fills, és congènita.

-Els sordmuts no parlen perquè no poden sentir i això fa que no tinguin referències sonores que els permetin desenvolupar la parla.


-Els sords només tenen problemes auditius, no orals. A vegades poden parlar si se’ls ensenya i els hi permet el cos.

CAUSES DE LA SORDERA

· Infecció de l'orella.

· Hipoventilació tubària: disminució de l'entrada d'aire per la Trompa d'Eustaqui.

· Perforació de la membrana timpànica.

· Malformacions de la cadena d'ossets.

· Otosclerosi: enduriment dels teixits de l'orella.

DESCRIPCIÓ DE L’ÒRGAN DE L’OÏDA

Les orelles són els òrgans sensorials de l'audició i de l'equilibri. Permeten captar els sons i convertir-los en impulsos nerviosos.

A l'orella es diferencien tres regions:

                 -L'orella externa

                         -La mitjana 

                         -La interna.

A l'orella es duen a terme dues funcions diferents:

---L'audició. El pavelló de l'orella capta els sons i els transmet al timpà a través del canal auditiu extern. El timpà vibra en rebre els sons i transmet aquesta vibració, a través de la cadena d'ossets, als líquids que omplen el caragol, on hi ha unes cèl·lules mecanoreceptores sensibles a la vibració sonora. Aquestes cèl·lules transformen les vibracions en impulsos nerviosos, que es transmeten pel nervi auditiu al cervell.

---L'equilibri. Quan ens movem, el líquid que omple els canals semicirculars es mou i canvia de posició. A les parets d'aquests canals hi ha unes cèl·lules, proveïdes de cilis sensitius, que detecten el moviment del líquid i informen el cervell, a través d'impulsos nerviosos, de la posició del cap i del seu moviment. En el procés de manteniment d'equilibri també intervé el cerebel coordinant l'acció dels músculs.


Si el nostre cos dóna un seguit de voltes ràpides, el sentit de l'equilibri s'altera. El líquid intern dels canals semicirculars es mou molt de pressa i el cervell és mal informat. Això fa que experimentem una sensació desagradable de mareig o vertigen.

MÈTODES PER SABER LA QUANTITAT DE PÈRDUA D’AUDICIÓ

Es mesura en decibels i es classifica en pèrdua lleu, moderada, severa o profunda (cofosi):

Pèrdua auditiva lleu (20-40 dB)

Ø Dificultat en determinats fonemes (dislàlies audiogèniques).

Ø Certs problemes de lecto-escriptura.

Ø Hi ha llenguatge de manera natural.



Pèrdua auditiva moderada (40 a 70 dB)

Ø Dificultat amb més nombre de fonemes (dislàlies generalitzades).

Ø Problemes de comprensió per la dificultat de percepció.

Ø Problemes de lecto-escriptura.

Ø Hi ha llenguatge.


Pèrdues auditives severes (70 a 90 dB)

Ø No hi ha parla o només diu paraules soltes, les que percep amb major intensitat

Ø Té certa experiència sonora

Ø Veu molt alterada

Ø No té prosòdia (part de la gramàtica que ensenya la accentuació i pronunciació dels mots).



Pèrdues auditives profundes (+90 dB)
Ø No hi ha consciència sonora

Ø No hi ha parla espontània

Ø No té control de veu

LLENGUATGE DE SIGNES

-Es fa a través de gestos, moviments del cos o expressions del rostre dels ulls. 

-Un sord desenvolupa un sistema de comunicació de signes manuals, i aquest fet demostra que els sordmuts tenen com tots nosaltres uns principis de llengua bàsics.

-Molts d’ells aprenen a parlar llegint els llavis.

-Entre paraula i paraula s’han de fer espetegar els dits o baixar les mans.

-Hi ha diferents tipus de llenguatges, per això t’has d’assegurar de fer els gestos que entén la persona en que un s’està comunicant.

APARELLS PER EVITAR LA SORDESA

-Els deficients de sordesa hi senten molt poc per això han de portar uns aparells per reconèixer sons (si hi ha un soroll excessiu l’aparell comença a pitar).

-Anteriorment no existien aquests aparells i els sordmuts no hi podien tornar a sentir mai més.

-Avui en dia, hi ha molts tipus d'audiòfons. Cada tipus té els seus avantatges i limitacions. La selecció d'un tipus d'audiòfons adequat per a un sordmut, dependrà d'una sèrie de factors, entre els quals podem destacar:
Ø La gravetat de la pèrdua auditiva.

Ø La mida i forma de la seva orella.

Ø Les seves preferències personals.

Ø La seva destresa manual amb l'aparell.

Ø La disponibilitat de noves tecnologies d'audiòfons.



Hi ha diferents classes d'audiòfons per a sords i depenent d’aquests factors, el metge t'aconsellarà quin model és el més adequat en el cas del deficient. Alguns d’ells serien:



Ø Els audiòfons BTE: Situats darrere de l'orella.

Ø Implant de l'orella mitjana: Sobre o darrere de l’orella.

Ø ITE: Situats dins de l'orella.

Ø ITC: Situats dins de la cadena

Ø Audiòfons CIC: situats completament dins de la cadena

Ø Els audiòfons CROS / BI-CROS: situats a la orella que pateix problemes auditius

ADAPTACIÓ ACTUAL DELS SORDMUTS A LA SOCIETAT

Segons les últimes estadístiques, a Espanya hi ha 120000 sordmuts.

Malgrat els esforços de les autoritats pertinents, dins del sistema educatiu el sord no té la mateixa igualtat d'oportunitats. Entre un 71 i un 80 % d'aquests ciutadans només tenen estudis primaris. Fins i tot en aquest nivell, els nens sords estudien els mateixos llibres que els altres i això només dificulten el procés d'aprenentatge, ja que els nens sords no sempre tenen els coneixements necessaris per interpretar els seus llibres de text.

D'altra banda, els sords tampoc comprenen l'avanç del Telenotícies que Televisió Espanyola emet en «espanyol signat», que no és el mateix que el LSE.

En general en el sistema de signes i comunicació dels sords encara queden molts aspectes per desenvolupar.

LLOCS ESPECIALITZATS

En serien exemples les escoles que ensenyen a parlar idioma sordmut i les residències per la gent gran. També hi han llocs comunitaris que hi ha una persona que els hi tradueix el seu llenguatge. A la televisió, en algunes notícies importants surt un traductor.

TENIR CONSCIÈNCIA DE LA MALALTIA

Molta gent mai s’ha parat a pensar que seria tenir alguna deficència d’aquest tipus. Molta gent tenim la sort de no patir-ne però els sordmuts tenen molts desventatges, no tenen una vida quotidiana com la nostra, la seva comunicació és més lenta i costosa. Tota la societat hauriem d’intentar a ajudar-los a integrar-se a nosaltres.

PERSONATGES IL.LUSTRES

-Hi ha varis personatges rellevants que han patit la sordesa, generalment adquirida de manera progressiva durant la seva vida. Uns pocs casos van ser sords de naixement.

-Un fet especialment destacable és el cas dels músics, en els quals la pèrdua d'aquest sentit representà un cop molt fort en el desenvolupament de la seva activitat artística.

-Aquests són alguns dels més destacats, que continuaren endavant malgrat la seva discapacitat i arribaren a fer algunes de les obres més importants de la música:

Ø Ludwig van Beethoven

Ø Gabriel Fauré

Ø Ralph Vaughan Williams

Ø Bedrich Smetana (1824– 1884)